MIRADES
Tots
els ulls miren la càmera:
uns
riallers, d’altres tendres,
aquells
esperançats,
alguns
amb un pèl d’aquell neguit
de
qui sap que s’exposa
a
uns altres ulls
que
després els miraran.
Què
mireu?
Potser
us veieu com ho fem nosaltres:
una
promesa de futur per acomplir-se,
tot
per estrenar
-o
gairebé,
car
ja dueu al fons de l’iris
un
bagatge de vida
viscuda
encara sense grans cataclismes.
Mirant-vos
descobrim
la
força inacabable de la humanitat
que
neix dins vostre, esclatant.
Guardeu
aquesta mirada
com
un tresor.
És
l’eina més potent,
la
que us fa invencibles
i
alhora us amara
de
tot allò que som:
mirada
que abasta,
mirada
que imagina,
mirada
que pregunta,
mirada
que descobreix,
mirada
que estima.
August Garcia
Ahir va ser un dia molt especial per als meus Bojos Galàctics i per a mi. I també per als seus pares. Els Bojos se'n van a un altre planeta que es diu IES El Foix, a continuar el seu creixement i formació. Us desitjo el millor, Bojos i Boges!
De l'agraïment d'ells i de les seves famílies van arribar uns quants regalets que us agraeixo també de tot cor. En primer lloc una samareta que podeu veure a dalt de tot, amb les mirades de tots ells. Em va fer una il·lusió especial perquè, just abans d'ahir, mentre acabava de preparar l'exposició de la classe i observava les fotos vaig quedar captivat per les seves mirades i vaig pensar aquest poema que us he escrit. Sense saber que l'endemà em regalaríeu les vostres mirades perquè les dugui a prop meu. Coses del destí… O de la serendipitat?
Tres regals més van arribar. Una foto vostra preciosa (que ja tinc davant meu a la taula de l'estudi):
Mireu, mireu, quina samarreta porto:
I per arrodonir-ho tot, em van convidar a sopar amb ells!
No puc dir-vos res més que un GRÀCIES! ben gran.
I un que tingueu molta sort, Bojos i Boges galàctics!!